Una història tan tendra com les il·lustracions que la vesteixen

Els elefants no només són coneguts per tenir orelles enormes o una trompa llarguíssima. Per les seves potes robustes i fortes, pels seus ullals blancs o per la seva simpàtica cueta… Els elefants, també són reconeguts per la seva memòria; segurament per això, són símbol de saviesa i la raó de que un d’ells sigui el protagonista del conte que us presento avui.

Us en fareu creus quan us digui que l’elefant d’aquesta història ha perdut la seva memòria. No recorda qui és, on és, d’on ve o perquè ha arribat a aquell lloc. No recorda res de la seva vida… Sentir-se buit d’existència i ple de soledat és tan dolorós que comença a plorar. Fa tan de mal sentir un buit tan profund!

Les seves llàgrimes, silencioses i plenes de tristesa, llisquen suaument pel cap d’un noiet que, sense adonar-se’n, passeja ben a prop d’ell, l’Artur.

L’Artur ràpidament es preocupa per l’elefant, qui li explica que té un “problema mooooolt gros”. L’Artur, en sentir l’elefant, decideix ajudar-lo a recuperar la memòria doncs si ell, un bon dia, perdés la seva “se sentiria terriblement trist, espantosament perdut i sol, molt sol!”. L’Artur li confessa que té un remei infal·lible que l’ajudarà a recordar: no donar-hi més voltes… Deixar de pensar en allò que el preocupa!

Així és com comencen a dibuixar junts un dia meravellós, ple de moments divertits que aconseguiran que, aquest elefant, recordi que és l’avi d’una gran família d’elefants que se l’estima amb deliri! Una història tan tendra com les il·lustracions que la vesteixen!