De la mà del senyor Carabassó podrem reflexionar sobre la importància de reconèixer els propis errors, sobre la valentia que rau en el fet de demanar perdó i sobre la grandesa d’acceptar el perdó i perdonar sense rancúnies!

Colors ben vius, purs i brillants són els que s’apoderen de les pàgines d’aquest conte i les omple de llum, les esquitxa d’intensitat…La forma en què interactuen els colors, ens fa viatjar mentalment i ens atorga la possibilitat d’olorar el lloc on transcorre aquesta bonica història: l’hort de l’avi Lluís i de la seva dona, la Isabel.

Les verdures de l’hort tenen un aspecte fabulós i un gust increïble. És per aquesta raó que tothom coneix els seus vegetals i… hi ha qui diu que són els millors del món!

Us confessaré que no són les mans de la Isabel ni tampoc les cançons que canta l’avi Lluís a les hortalisses, les raons per les quals tenen un hort tan envejat. Tot és obra d’un carabassó que cada nit treu les seves tisores, el seu assecador, la seva pinta i el seu cartell: “Obert a la perruqueria del senyor Carabassó”.

Inicialment, és cert que podem pensar que es tracta d’una història amb tocs d’humor però, al llarg de les seves pàgines, descobrirem que aquesta història també amaga una moralitat plausible i digna de menció.

De la mà del senyor Carabassó podrem reflexionar sobre la importància de reconèixer els propis errors, sobre la valentia que rau en el fet de demanar perdó (un perdó sincer, volgut i sentit!), i sobre la grandesa d’acceptar el perdó i perdonar des del cor, sense rancúnies!