Un àlbum il·lustrat que convida a l’escolta interna

El conte que us ensenyo avui, forma part de la delícia d’àlbums il·lustrats que l’escriptora Jo witek i la il·lustradora christine Roussey han traçat amb cura i reflexió. Fa temps que, aquesta col·lecció, m’ha robat el cor… Em sembla extraordinària!

No sé si alguna vegada us ha passat que, en llevar-vos, el vostre somriure es difumina i la tristor es reflecteix als ulls. O bé tot el contrari, despreneu una llum que és capaç d’encendre els racons més foscos!

Altres dies, potser heu sentit com el cansament s’estira als llençols i us fa no voler sortir del llit… Tot i que també existeixen aquells matins on la vitalitat us fa llevar-vos d’un bot!

Potser heu descobert moments on la por us fa veure-us tan petits i vulnerables que tan sols voleu cercar el racó més segur del món i amagar-vos… i d’altres que us sentiu tan valents i valentes que no hi ha cap preocupació que us faci tremolar!

A la protagonista del conte, li passen coses semblants i ens ensenyarà quines són les emocions que passegen pel seu cor.

Sapigueu que, el cor d’aquesta nena d’ulls curiosos, és com una caseta on viuen molts sentiments junts. A dins, hi passen moltes coses i totes elles estan… barrejades!: “Hi ha rialles sorolloses i dies de pluja, disgustos enormes i ganes de saltar a peu coix. Hi ha dies que el seu cor sembla un estel brillant i d’altres on sembla que estigui a punt de trencar-se en trossets molt petits”

Som davant d’un àlbum il·lustrat que convida a l’escolta interna. Escoltar-se, tancar els ulls i preguntar-se què ens passa, trobar paraules i reconèixer l’emoció que ens segresta la ment i el cor… És tan necessari! Prendre consciència de les emocions, és transformador!